Una tarda d’abril vam rebre una nota que deia que la Griselda i en Galderic ens esperaven al mas Saiol amb impaciència. I nosaltres, sense pensar-nos-ho dues vegades, vam fer les motxilles (amb llanterna inclosa!) i cap a Moià faltava gent! Tot pujant amb autocar vam veure nevaaaaaar! Buuufff! Quin fred! Però amb les nostres súper jaquetes i botes el vam vèncer ràpidament.
Un cop allà vam rebre la visita de la princesa Griselda i ens va explicar que el seu pare, el Rei Sarapius, volia que cosís i netegés tot el dia dins el castell. Ella no volia fer el que deia el seu pare; ella volia ser cavalleressa. Va proposar-nos una gimcana perquè poguéssim demostrar que tant nenes com nens podem fer de cavallers.
Més tard va venir el seu germà Galderic i ens va explicar tot amoïnat que el Rei volia que ell fos un cavaller fort i valent. Ell no volia lluitar i estar tot el dia amb els cavalls; ell volia ballar, cantar i tocar la guitarra.
Quan es va fer fosc vam agafar les nostres llanternes i vam ajudar-lo a buscar el seu tresor (unes cintes per ballar i uns sonalls per fer música) ja que volia practicar la dansa amb ajuda de tots i totes nosaltres.
A l’endemà, tot fent una excursió pels voltants, vam decidir anar a buscar en Serapius per parlar amb ell. La nostra sorpresa va ser trobar-nos pistes i una carta pel camí en la qual ens explicava que havia estat rumiant i que s’havia adonat que els seus fills havien de ser feliços fent el que més els agradava en aquest món.
Quan vam arribar a la casa van venir a rebre’ns en Galderic, vestit de músic, i la Griselda, vestida de cavalleressa. Estaven molt agraïts perquè els havíem ajudat molt i nosaltres contents d’haver-los acompanyat en aquest camí.
Han estat unes colònies fantàstiques, i hem après a conviure i a passar-ho molt bé totes i tots plegats!
Podeu veure més fotos registrant-vos i accedint a la galeria fotogràfica.
